Visita turística a Riudarenes

05/12/2013

EL NUCLI

El nucli urbà de Riudarenes té una característica urbanística poc comuna: mentre la majoria de pobles i viles han anat creixent al voltant de l’església, a Riudarenes, les contínues crescudes i inundacions produïdes per la riera de Santa Coloma i alguns torrents, forçà a la població, a mitjans segle XVIII, a créixer cap el nord, de forma que l’església ha quedat en un extrem de la població, com a únic símbol defensiu del poble contra les aigües.

L’església parroquial està consagrada a Sant Martí de Tours, bisbe francès del segle IV, del qual es celebra la seva festivitat l’onze de novembre. Fou un dels sants més preuats dels francs que crearen la Marca Hispànica del segle IX i posaren el seu nom a multitud d’ermites i capelles de tota la Catalunya Vella. A ell es deu l’anomenat estiuet de Sant Martí, ja que ell aconseguí amortir els freds primerencs que mataven els esplets i portaven a la ruïna les collites, amb la bonança dels primers dies de novembre. Se’l representa normalment muntat a cavall, amb una espassa i una capa o amb vestidures de bisbe.

L’església ja surt esmentada l’any 1190. L’edifici té planta de creu llatina de 28 metres de llargada per 12,6 metres d’amplada en els braços de la creu. Exteriorment, l’estructura està conformada per parets de pedra del país i només els escaires disposen d’un conjunt de carreus granítics bastant elementals. Tot plegat dóna un aire d’inacabat i la seva construcció correspondria a la segona meitat del segle XVII, ja que l’església fou totalment destruïda en els fets de maig de 1640. La façana disposa d’un gran finestral i s’hi observa una galeria d’arcs avui cegats. El portal d’entrada és l’únic element exterior acurat: és quadrangular, de pedra granítica, d’estil barroc, amb una fornícula amb timpà rodó que conté una senzilla imatge de pedra de Sant Martí i un calze a cada banda amb la data de la seva construcció, el 1730. La imatge del sant representa a sant Martí bisbe, però en la seva falda (costa de veure) té representat el sant sobre el cavall tallant la capa i donant-la a un pobre.

Al costat i davant de l’església, l’anomenada Plaça del Diumenge, té com a característica un mur en el qual hi ha encaixats uns brancals i llindes de portes d’arc carpanell i dues finestres gòtiques, una d’arc conopial i l’altra trevolada. Possiblement són les restes d’una de les cases construïdes el segle XV i abandonades el segles XVIII. En la mateixa plaça, es pot observar una casa pairal catalana d’estructura basilical, ca l’Oller, amb una porta de mig punt i grans dovelles.

En el seu xamfrà comença el carrer Major, farcit de construccions del segle XVIII, amb cases de planta i pis, moltes de les quals conserven les llindes de les portes decorades amb el nom del propietari i els símbols religiosos típics de l’època; creus, calzes…

La Travessera Major ens mena cap a la Plaça de la Vila, amb l’Ajuntament i de fons una construcció rogenca anomenada la Farinera, l’edifici, de finals del XIX era la farinera La Joya de la Selva.

Tot seguint el carrer Sant Martí, s’arriba a la Plaça de Lluís Ribera, propietari de la Farinera, que a l’any 1929 va regalar el solar per construir les escoles.

L’ENTORN

Panoramica 2 fotos - retocada

Un cop deixat el pont de la riera de Santa Coloma, a l’esquerra es troba un trencant que ens menarà al santuari de Montcorb. El santuari es troba en un turonet de 181 metres d’alçada, situat entre les valls de l’Esparra i del Vilarràs, als vessants de la serra de Montcorb, molt a prop de la masia del mateix nom. L’edifici primitiu era del 1125, reedificat vàries vegades, l’última el 1900 i era propietat de la família Manresa. Tenia un benefici fundat l’any 1251. La capella és d’una sola nau de planta rectangular i absis semicircular, campanar d’espadanya i porxo davanter.

Si es torna a la carretera principal, aquesta es va enfilant suaument entre camps, suredes i alzinars, mentre les masies s’albiren més o menys llunyanes: can Calzada, can Maidó, can Xifra,…

Un cop s’acaba la carretera, cap al quilòmetre set, podem dirigir-nos cap a l’esquerra i arribarem al petit nucli de l’Esparra, situat entre les rieres de l’Esparra i Vilarràs, afluents de la de Santa Coloma. És el centre d’un ampli veïnat format per diversos masos i actualment de la urbanització Can Fornaca, la qual es pot veure des de aquest punt.

Panoramica - retocada

La parròquia de l’Esparra ja surt esmentada l’any 1169 i fou propietat del monestir de Sant Pere Cercada. L’església, com la de Riudarenes, està dedicada també a sant Martí de Tours i és un edifici rectangular del segle XVIII cobert a dues aigües, amb porta d’arc campanell, obertures ogivals i un campanar de finals del segle XIX.

Si un cop s’acaba la carretera enfilem cap a la dreta, deixarem al costat del camí una bonica zona de pícnic i barbacoes, per acabar arribant, després de tres quilometres de pista forestal a un petit clar on deixarem els vehicles per poder acabar de pujar fins el santuari d’Argimon i gaudir d’unes magnífiques vistes de la plana de la Selva, Rocacorba, les Gavarres, Farners, el Montseny,…

El nom d’Argimon sembla ser que ve del germànic i està compost d’un nom de persona, Argi que vol dir exercit i mund que significa defensor o protector. Argimon era un castell documentat ja l’any 925 i formava part del domini dels vescomtes de Cabrera a mitjans segle XI. Des del XII era un castell termenat amb jurisdicció sobre les parròquies de Riudarenes, Vallcanera, Castanyet, l’Esparra i sant Pere Cercada. N’eren castlans els Xetmar de Castellterçol. La fortalesa fou arrasada pel príncep i futur rei Joan I l’any 1367 quan es convertí en el centre d’una revolta del vescomte de Cabrera contra el rei Pere el Cerimoniós, ja que aquest havia executat al vescomte Bernat II.

D’aquesta antiga edificació queden les restes d’una torre quadrada de vuit metre d’alçada que devia tenir tres plantes, i la mateixa capella romànica, del segle XI, de dues naus i absis semicircular, amb restes de pintura mural. Les dues naus, paral·leles, estan adossades a la roca pel costat nord-occidental, irregular; la nau més meridional té un absis rodó i finestra de doble esqueixada. La portalada té una esvelta espadanya d’un ull. L’altar de pedra és de l’any 1987.

Al santuari modern s’hi arriba per una escala, es traspassa una reixa i s’entra al pati: a sota seu hi ha la cisterna d’aigua. Ja dins el pati a l’esquerra i al fons aniríem a la capella romànica antiga i davant per davant una porta ens endinsa en la capella del segle XVIII, d’una sola nau quadrangular restaurada.

L’antiga casa de l’ermità està habilitada gràcies als “Amics d’Argimon”,  com a hostatgeria reservada per a grups excursionistes, amb cuina-menjador i habitació per unes trenta persones.

 Si tornem al nucli de l’Esparra i passem la plaça, continuarem pel camí, ja sense asfaltar, a on trobarem a uns cent metres a l’esquerra, un corriol que en durà a la torre de defensa de l’Esparra, com la Torre de les Bruixes: és una fortificació quadrada del segle XII-XIV.

Continuant per aquest camí, anirem deixant a la seva vora tot un reguitzell de masos com can Colomer del segle XIV o el Mas Espriu, reformat del segle XIX, amb la peculiaritat que el poeta Salvador Espriu era descendent directe d’una branca d’aquesta família i traslladada a Arenys el segle XVII. Adquirit pel pare de Prudenci Bertrana en el segle XIX, aquest hi passà les millors temporades de la seva joventut i plasmà el seu paisatge en diverses obres.

 ALTRES PUNTS D’INTERÉS

Les Torres de Puig Ardina formen un conjunt peculiar i quasi únic a la comarca; es troben a un quilòmetre de les Malloquines, en la carretera d’Hostalric, visibles des de molt lluny; són dues construccions envoltades per un fossar que s’edificaren a mitjans del segle XIX com a torres de telegrafia òptica militar i general per comunicar Barcelona amb la Jonquera.

La torre de ponent té les quatre parets orientades seguint els punts cardinals, té planta quadrada de sis metres i tenia tres nivells o pisos. Era la de telegrafia general i es comunicava amb Puig Marí i Brunyola. La torre de llevant té les parets orientades en diagonal als punts cardinals, te dues plantes i parets amb espitlleres fet que fa pensar en una funció defensiva i de control del Camí Ral. Es comunicava amb les torres de Maçanet i amb Santa Coloma.

 VALORS PAISATGÍSTICS

Un dels elements diferenciadors del poble de Riudarenes és el contrast entre el sector oriental del terme al marge esquerre de la riera de Santa Coloma i l’occidental més accidentada formada per les primeres elevacions de la Serralada Pre-litoral.

La zona protegida de la riera de Santa Coloma representa un patrimoni natural que lligat amb l’ús agrícola dels espais més planers genera un paisatge de gran importància.

 

IMG_0832 retocada

Font: “Els Pobles de la Selva”

Autor: Miquel Borrell i Sabater

 

Fotos: Josep Mayoral Miralpeix