Un estudi conclou que el polèmic ramal dels 400 kV a Riudarenes es pot substituir per parcs solars

30/07/2015

L’informe assegura que es generaria prou energia per abastir el TAV i que la inversi√≥ es recuperaria en cinc anys

ACN | GIRONA Un estudi conclou que el pol√®mic ramal dels 400 kV a Riudarenes (Selva) ser√† una “inversi√≥ imprudent” i proposa substituir la l√≠nia per una xarxa de parcs solars a la comarca. L’informe assegura que les plaques fotovoltaiques generarien prou energia per abastir el TAV i que, a m√©s, evitarien haver d’aixecar 17 quil√≤metres de MAT pel mig de les Guilleries. L’estudi tamb√© analitza costos i conclou que la inversi√≥ per instal¬∑lar els parcs (que anirien arran de terra o b√© a teulades de f√†briques i edificis) es recuperaria en cinc anys. L’informe porta el segell del Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), entitat on hi ha representats ajuntaments, consells comarcals i Diputaci√≥ de Girona.

El document del CILMA agrupa tres estudis en un. El primer, fet per la consultoria ambiental Ecoserveis. se centra a analitzar la necessitat del ramal dels 400 kV i en proposa alternatives. El segon duu la signatura de la Universitat de Girona (UdG) i avalua l’impacte econ√≤mic i ambiental que tindria la l√≠nia de Riudarenes. I el tercer, que √©s el que inclou els altres i extreu conclusions, l’ha redactat l’empresa Most Enginyers SL.

D’entrada, l’informe ja deixa clar que les previsions de demanda el√®ctrica que van justificar tot el projecte de la MAT, i que es van fer l’any 2005, avui dia s√≥n “del tot obsoletes”. I que, per tant, no serveixen per tirar endavant el pol√®mic ramal dels 400 kV.

“Amb les noves injeccions d’energia a Bescan√≥ i Santa Llogaia s’ha incrementat la pot√®ncia disponible a les comarques gironines per fer front a puntes de demanda i conting√®ncies diverses”, indica l’estudi. I hi afegeix: “Per altra banda, la demanda energ√®tica ha decrescut aquests darrers anys per la crisi econ√≤mica”.

A partir d’aqu√≠, l’informe del CILMA entra de ple a analitzar les caracter√≠stiques del ramal. Ho fa a partir del projecte inicial presentat per Red El√©ctrica, que en situa l’inici a la torre 134 del tram Vic-Bescan√≥. Des d’aqu√≠, el ramal dels 400 kV s’est√©n al llarg dels 17,1 quil√≤metres que el separen del futur parc el√®ctric de Riudarenes (on hi haur√† una subestaci√≥ de la MAT, una altra d’Adif -ja constru√Įda- i una tercera d’Endesa).

Raons energètiques i ambientals

L’estudi subratlla que tirar endavant el ramal dels 400 kV ser√† “una inversi√≥ imprudent”, tant per motius purament energ√®tics com tamb√© ambientals. Segons recull el document del CILMA, la l√≠nia que es vol estendre fins a Riudarenes tindr√† capacitat per transportar 2.441 MVA (megavolts amper), cosa que es considera “del tot desproporcionada” per cobrir la demanda d’energia tant del TAV com de les llars.

A m√©s, l’estudi tamb√© recull que s’ha de tenir en compte que ara la MAT ja creua la demarcaci√≥ de punta a punta (amb el Vic-Bescan√≥-Santa Llogaia). I que les l√≠nies de 132 i 110 kV que se’n nodreixen “se suposa” que ja cobreixen les necessitats energ√®tiques del territori.

Pel qu√® fa als motius ambientals, l’informe del CILMA rebutja de totes totes que es construeixi el ramal de Riudarenes, tant aeri com soterrat. No nom√©s perqu√® s’afectarien boscos (suredes, alzinars i rouredes) sin√≥ tamb√© rutes migrat√≤ries (d’aus com el xoriguer, l’esparver cendr√≥s o l’oreneta) i h√†bitats d’altres esp√®cies com la tortuga d’estany.

A m√©s, l’estudi tamb√© conclou que els costos de fer la l√≠nia a√®ria o soterrada, si es tenen en compte els impactes sobre el territori, s√≥n gaireb√© els mateixos. Segons les estimacions de la UdG, si el ramal se soterr√©s costaria 6 milions d’euros (MEUR) per quil√≤metre. I si es fes aeri, aquesta quantitat seria de 2,25 MEUR.

Per√≤ a aquesta segona xifra, segons l’estudi de la universitat, s’hi haurien de sumar altres costos indirectes. Com ara la p√®rdua de riquesa paisatg√≠stica a les Guilleries, que podria repercutir en el turisme. Uns costos que la UdG xifra en 3,75 MEUR per quil√≤metre i que, per tant, si se sumen als 2,25 MEUR que costa l’obra a√®ria, s’equiparen als de la soluci√≥ soterrada.

Xarxa de parcs eòlics

Sigui com sigui, deixant de banda els n√ļmeros, l’estudi del CILMA conclou que la necessitat del ramal de Riudarenes no est√† justificada. I per aix√≤, proposa un model alternatiu als 400 kV: instal¬∑lar una xarxa de parcs e√≤lics a la comarca. Una opci√≥ que, apart de ser sostenible, l’informe assegura que “permetria cobrir l’increment de la demanda” i acostar la generaci√≥ d’energia neta al territori.

La proposta, que la consultoria Ecoserveis desenvolupa en detall, subratlla que les plaques solars es podrien situar directament al terra o b√© en teulades de f√†briques i edificis. “Un dels seus principals avantatges √©s que les hores de major consum coincidirien tamb√© amb les de major producci√≥; d’aquesta manera, s’adaptarien a les hores punta”, indica l’informe del CILMA.

A m√©s, l’estudi tamb√© diu que els parcs solars generarien “importants estalvis”, perqu√® evitarien haver de comprar l’electricitat al sistema (la generaci√≥ seria local). Per exemplificar-ho, l’informe del CILMA ho fa a trav√©s d’un cas pr√†ctic.

“Segons els c√†lculs realitzats, si la comarca de la Selva gener√©s un 10% de l’electricitat amb plaques solars, caldria invertir entre 101 i 142 MEUR per instal¬∑lar els parcs”, indica l’estudi. I hi afegeix: “Tot i aix√≤, l’estalvi anual estimat per no haver de comprar aquesta energia s’estima en 28 MEUR; √©s a dir, que la inversi√≥ es recuperaria aproximadament en cinc anys”.

L’informe del CILMA conclou que la xarxa de parcs solars “garantiria una producci√≥ d’electricitat suficient per pal¬∑liar les necessitats locals, incloent les del TAV, sense necessitat d’implantar el nou ramal” entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes.

Aquest estudi, ara, s’haur√† de contraposar amb un altre: el que ha encarregat la Generalitat al Col¬∑legi d’Enginyers de Catalunya seguint el mandat del Parlament. Aquest segon informe va n√©ixer arran de la f√®rria oposici√≥ del territori (que fins i tot va fer una consulta sobre el ramal dels 400 kV). El Departament d’Empresa i Ocupaci√≥, conselleria d’on dep√®n Energia, ja ha rebut l’estudi i est√† pendent de fer-lo p√ļblic.

Font: Edició digital Diari de Girona (30/07/2015)