El centre


El nucli urbà de Riudarenes té una característica urbanística poc comuna: mentre la majoria de pobles i viles han anat creixent al voltant de l’església, a Riudarenes, les contínues crescudes i inundacions produïdes per la riera de Santa Coloma i alguns torrents, forçà a la població, a mitjans segle XVIII, a créixer cap el nord, de forma que l’església ha quedat en un extrem de la població, com a únic símbol defensiu del poble contra les aigües.

L’església parroquial està consagrada a Sant Martí de Tours, bisbe francès del segle IV, del qual es celebra la seva festivitat l’onze de novembre. Fou un dels sants més preuats dels francs que crearen la Marca Hispànica del segle IX i posaren el seu nom a multitud d’ermites i capelles de tota la Catalunya Vella. A ell es deu l’anomenat estiuet de Sant Martí, ja que ell aconseguí amortir els freds primerencs que mataven els esplets i portaven a la ruïna les collites, amb la bonança dels primers dies de novembre. Se’l representa normalment muntat a cavall, amb una espassa i una capa o amb vestidures de bisbe.

L’església ja surt esmentada l’any 1190. L’edifici té planta de creu llatina de 28 metres de llargada per 12,6 metres d’amplada en els braços de la creu. Exteriorment, l’estructura està conformada per parets de pedra del país i només els escaires disposen d’un conjunt de carreus granítics bastant elementals. Tot plegat dóna un aire d’inacabat i la seva construcció correspondria a la segona meitat del segle XVII, ja que l’església fou totalment destruïda en els fets de maig de 1640. La façana disposa d’un gran finestral i s’hi observa una galeria d’arcs avui cegats. El portal d’entrada és l’únic element exterior acurat: és quadrangular, de pedra granítica, d’estil barroc, amb una fornícula amb timpà rodó que conté una senzilla imatge de pedra de Sant Martí i un calze a cada banda amb la data de la seva construcció, el 1730. La imatge del sant representa a sant Martí bisbe, però en la seva falda (costa de veure) té representat el sant sobre el cavall tallant la capa i donant-la a un pobre.

 

Al costat i davant de l’església, l’anomenada plaça del Diumenge, té com a característica un mur en el qual hi ha encaixats uns brancals i llindes de portes d’arc carpanell i dues finestres gòtiques, una d’arc conopial i l’altra trevolada. Possiblement són les restes d’una de les cases construïdes el segle XV i abandonades el segles XVIII. En la mateixa plaça, es pot observar una casa pairal catalana d’estructura basilical, ca l’Oller, amb una porta de mig punt i grans dovelles.

En el seu xamfrà comença el carrer Major, farcit de construccions del segle XVIII, amb cases de planta i pis, moltes de les quals conserven les llindes de les portes decorades amb el nom del propietari i els símbols religiosos típics de l’època; creus, calzes…

La travessera Major ens mena cap a la plaça de la Vila, amb l’Ajuntament i de fons una construcció rogenca anomenada la Farinera, l’edifici, de finals del XIX era la farinera La Joya de la Selva.

Tot seguint el carrer Sant Martí, s’arriba a la plaça de Lluís Ribera, propietari de la Farinera, que a l’any 1929 va regalar el solar per construir les escoles.


Font informació: “Els pobles de la Selva”; Miquel Borrell i Sabater

Fotografies: Salvador Soler Vilavella