Història


Un fet destacable de la història de la vila el trobem a la Guerra dels Segadors. Quan pels voltants de 1640 els terços castellans dirigits per Lleonard Moles decidiren anar a la costa abans però van saquejar i incendiar l’església i la vila de Riudarenes, on els habitants del terme guardaven les provisions.

Aquest saqueig va provocar pànic a Girona i el bisbe, aleshores Gregori Parcero, va dictar sentència d’excomunió contra tot el terç de Moles.

Tan destacable és el fet que fins hi tot mes recull a la cançó dels Segadors, ja que va ser un dels successos que més va encoratjar la revolta dels catalans contra el govern castellà.


Versió antiga de la cançó d’Els Segadors recollida per Milà i Fontanals en el seu “Romancerillo Catalán” – 1882

Ai ditxosa Catalunya / qui t’ha vista rica i plena!
Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’aurella:
“Ara és hora, nostre rei, / ara és hora que fem guerra”.
Contra de los catalans / ja ho vegeu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs / fins al lloc de Riudarenes,
n’han cremada una església / que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles / los calzes i les patenes.
I el Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller / a la porta de l’iglésia,
Don Lluís de Furrià / i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc / deien que era massa negre,
lo daven an els cavalls / sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo / etgegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers / sols per a regar la terra.
A presència dels seus pares / deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei / del mal que aquells soldats feien:
“Llicència els he donat io / molta més se’n poden pendre”.
A vista de tot això / s’és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona / mil persones forasteres,
entren com a segadors / com érem a temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha / ja n’han morta la primera.
En mataren el virrei / a l’entrant de la galera.
Mataren els diputats / i els jutges de l’Audiència.
Anaren a la presó / donen llibertat als presos.
Lo bisbe els va beneir / amb la mà dreta i esquerra:
“Ont és vostre capità, / a ont és la vostra bandera?”
Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre:
“Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera.
A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.


Personatges il·lustres de Riudarenes


PRUDENCI BETRANA (1867 – 1941)
Malgrat ser nascut a Tordera passà llargues temporades a l’Esparra i moltes de les seves obres estan basades en el paisatge d’aquest lloc.


IU PASCUAL RODES
Vilanova i la Geltrú, 1883 – Riudarenes, 1949
Pintor director de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot, instal·lat a Riudarenes a partir de 1939.


LLUÍS CASTELLES I SIVILA (1858 – 1897)
Nascut a Barcelona, fou un negociant que féu fortuna; fou el promotor a Buenos Aires de la Casa d’Espanya i el Centre Català, molt vinculat al poble de Riudarenes.


FRA MATEU BLANCH
Riudarenes, 1498 – Badalona, 1557
Frare jerònim fundador de diversos convents.