Buscant connexió, encara

03/08/2015

  • Dèficit
  • La majoria dels municipis catalans tenen problemes de cobertura mòbil
  • Un any després de la implantació del 4G, no hi ha hagut cap millora
  • L’ús imminent de les freqüències de la TDT fa augurar un canvi
Xavi Aguilar

Si un dia d’aquests es queda sol parlant pel mòbil, després que la línia es talli inesperadament, no cal que es preocupi gaire: és un mal comú. La cobertura de telefonia a Catalunya continua sent clarament deficitària, segons constata el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC) en el seu tradicional informe anual. Més de la meitat dels municipis del país continuen sense la cobertura necessària per garantir una connexió estable de veu o dades.

Contra tot pronòstic, durant el darrer any s’ha produït un estancament en la lenta però progressiva millora de les comunicacions mòbils. Sorprèn especialment que aquesta frenada en sec arribi enguany, que s’esperava un desplegament més intensiu de la tecnologia LTE (popularment coneguda com a 4G) i l’alliberament de freqüències ocupades per la TDT derivat del dividend digital. L’anhelada millora substancial, però, encara no ha arribat.

“Haurem d’esperar una mica més, però confiem notar-ho en l’informe de l’any vinent”, assenyalava ahir Ferran Amago, el degà del Coettc. El seu informe, elaborat a partir de dades pròpies recollides durant tot l’any pel territori, constata que només el 44% de les localitats tenen garantida una bona cobertura. A la resta, el 56%, es pot tenir la sensació que es perd en algun moment.

Tot i que ja fa més d’un any que va entrar en funcionament la connectivitat en 4G, “les deficiències detectades són pràcticament les mateixes que en el darrer informe”, segons recordava ahir el responsable de l’oficina tècnica del Col·legi d’Enginyers en Telecomunicacions, Jesús Anguix. La falta d’evolució durant el darrer any és, doncs, una prova irrefutable de la lentitud amb què s’està fent el desplegament d’aquesta xarxa. Limitada per la falta de freqüències disponibles i la normativa que obligava a alliberar la banda de l’espectre en què se situaven la majoria de canals de la TDT, la xarxa LTE ha anat creixent a un ritme extremament lent en comparació d’altres països.

El procés d’alliberament de la banda de freqüències de 790 MHz a 862 Mhz, que finalment va tenir lloc en els primers mesos d’aquest any, després d’haver-se endarrerit, ha impedit que els operadors de telefonia mòbil hagin pogut desplegar amb celeritat la tecnologia de quarta generació.

La banda de 800 MHz, però, ja està en funcionament –les operadores van començar a utilitzar-la el dia 20 de juliol– i el degà dels enginyers de telecomunicacions pronostica una millora a molt curt termini. “Tan bon punt se’n faci un ús més intensiu, la sensació de cobertura millorarà notablement a tot Catalunya, atès que a més baixa freqüència, més distància es cobreix.”

S’espera, doncs, “un punt d’inflexió”, que podria permetre als municipis amb problemes deixar de tenir-ne. La utilització d’aquesta banda no implica necessàriament la instal·lació de més antenes: “Allà on ja hi hagi una bona xarxa, només caldrà fer-hi una adaptació.”

Problemes a la costa

Els municipis afectats per problemes de cobertura es reparteixen per tot el territori, però actualment les probabilitats de tenir incidències se situen principalment al litoral, ja que “en moltes localitats la població creix fins al punt de doblar-se o triplicar-se, però la infraestructura continua sent la mateixa que durant tot l’any”. Així doncs, la Costa Brava i el Maresme concentren bona part dels problemes. A més, el 87% dels municipis costaners amb problemes de connexió en tenen des de fa més de cinc anys.

L’informe també ha detectat problemes de cobertura en grans ciutats com ara Badalona, Tarragona, el Prat de Llobregat, Sitges, Castelldefels, Gavà, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú.

En tot cas, es van fent actuacions puntuals per millorar el senyal en alguns punts foscos gràcies a la instal·lació de noves antenes. Durant aquest any s’han aconseguit millores a Mataró, Sant Pol de Mar, Castelldefels, Llinars del Vallès, Arbúcies, Riudarenes, Escaladei, Rupit, Pruit i Llavorsí.

Barcelona continua tenint diverses ‘zones fosques’

Barcelona figura entre les poblacions amb bona cobertura, però tot i això té zones amb “deficiències notables”. L’alta densitat de població i l’acumulació d’edificis no han permès millores destacables, excepte en el cas del barri Gòtic. Continuen les “deficiències” en zones com la Sagrada Família, el Carmel, la Bonanova, el Port Olímpic, la Zona Franca i el Verdum. Aquest any, però, també s’ha detectat una davallada de la cobertura de telefonia mòbil als Ferrocarrils de la Generalitat i a la xarxa de metro.

Sense línia dins dels túnels, i no es preveu que n’hi hagi a l’AVE

El túnel de Montgròs, a la C-15 entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès, continua sense tenir cobertura al llarg del quilòmetre i mig del seu recorregut. Aquesta mancança es va posar en relleu en l’informe anterior, quan encara era una infraestructura de creació recent. Un any després, però, la situació no ha canviat. Tampoc no arriba el senyal als túnels de Bracons. Tampoc no hi ha un sistema de cobertura específic per al TAV entre Barcelona i Figueres ni es preveu que n’hi hagi en el de Barcelona-Madrid.

La Generalitat té una aplicació per mesurar el senyal

La Direcció General de Telecomunicacions va llançar fa un temps l’aplicació Cobertura Mòbil (gratuïta per a Android i IOS), que analitza la qualitat de la connexió dels usuaris que se la descarreguen. La finalitat és crear un mapa sobre l’estat de la xarxa mòbil del país. Encara ha recollit poques dades, però en un futur s’espera que es puguin afegir a l’estudi.

La cobertura 4G arriba al 84% de la població

Tot i que les zones on s’ha desplegat la xarxa LTE representen una petita part del territori català (vegeu gràfic), s’ha fet de manera estratègica perquè arribi a la gran majoria dels usuaris. Actualment és a l’abast del 84% de la població després de créixer 33 punts percentuals en només un any. Amb tot, la penetració de terminals compatibles és clarament inferior.

Font: El Punt Avui edició digital (31/07/2015)